La retirada i gestió segura de l’amiant a Catalunya és un dels reptes ambientals i de salut pública més urgents dels darrers anys. Aquest material, àmpliament utilitzat en la construcció durant dècades, continua sent un risc latent per a la població i el medi ambient.
Davant d’aquesta situació, la Generalitat de Catalunya ha anunciat la seva voluntat de repartir l’amiant en diversos abocadors controlats, amb l’objectiu d’agilitzar-ne la retirada i reduir els riscos associats al seu emmagatzematge concentrat en un únic punt.
El cementiri d’amiant de Castellolí: una infraestructura al límit
El dipòsit de residus perillosos de Castellolí (Anoia), operat per l’empresa Atlas, és actualment l’únic abocador a Catalunya autoritzat per rebre materials amb amiant. En aquest recinte es gestionen, encapsulen i emmagatzemen de manera segura tones de fibrociment, uralita i altres residus contaminants. Tot i això, el volum d’amiant encara existent al territori català supera àmpliament la capacitat d’aquesta instal·lació.
A causa d’aquesta saturació, el Govern català ha previst una ampliació del dipòsit de Can Palà, però aquesta mesura només solucionarà parcialment el problema. Mentre s’executa el projecte d’ampliació, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica proposa habilitar altres abocadors controlats per repartir-hi part del volum d’amiant i descentralitzar la gestió.
Objectiu: accelerar la retirada de l’amiant arreu del territori
Amb aquesta nova estratègia, la Generalitat vol crear una xarxa de punts d’emmagatzematge distribuïts per tot Catalunya. Els abocadors autoritzats per gestionar residus especials podran incorporar cel·les específiques per a materials amb asbest, sota condicions de màxima seguretat i control ambiental.
Aquesta diversificació de punts de destí permetrà:
Reduir els costos i temps de transport, evitant trasllats llargs fins a Castellolí.
Agilitzar la retirada d’elements contaminants, especialment de teulades, baixants i canonades de fibrociment.
Minimitzar el risc d’exposició durant la manipulació i el transport dels residus.
Segons el pla del Govern, aquesta mesura s’inclourà en el reglament que acompanya la Llei d’Erradicació de l’Amiant, aprovada pel Parlament i actualment en fase de ponència. Es preveu que la norma torni al Ple de la Cambra catalana entre desembre i gener, i que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) disposi de sis mesos per desplegar-ne el reglament.
Un fons econòmic per impulsar l’erradicació de l’amiant
La Generalitat ha anunciat la creació d’un fons d’erradicació de l’amiant dotat inicialment amb 10 milions d’euros, destinat a finançar projectes de retirada, tractament i substitució de materials contaminants.
Tot i això, l’aprovació dels pròxims pressupostos podria augmentar significativament aquesta xifra, cosa que permet accions més ambicioses i l’obertura de noves línies de subvencions. Aquestes ajudes seran essencials per donar suport a ajuntaments, empreses i particulars que hagin de fer front als costos de desamiantatge, un procés complex i costós que només pot ser dut a terme per empreses homologades.
Subvencions per a teulades d’amiant afectades per calamarsa
Un altre punt clau del pla és l’establiment de convocatòries fixes de subvencions per substituir teulades d’uralita o fibrociment afectades per episodis de calamarsa intensa.
Cada vegada que el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) acrediti un episodi meteorològic d’aquest tipus, el Departament de Territori activarà una línia d’ajuts per permetre que granges, naus agrícoles i edificis industrials puguin reemplaçar els sostres d’amiant per materials segurs i sostenibles.
Aquesta mesura aprofita la situació de danys estructurals per accelerar l’eliminació progressiva de l’amiant, especialment al sector agrari, on encara hi ha milers de cobertes contaminades.
Una gestió a llarg termini: realisme i planificació
Tot i el nou marc legal i les mesures d’impuls, la Generalitat reconeix que l’erradicació total de l’amiant serà un procés de llarg recorregut. L’Agència de Residus de Catalunya ha assenyalat que caldran dècades per eliminar completament aquest material del territori.
El decret europeu sobre la retirada de l’amiant, que marca com a data orientativa l’any 2028, ja contempla un període transitori ampli per iniciar les obres de substitució i tractament. Això permetrà planificar les actuacions de manera realista, evitant riscos laborals i assegurant una gestió ambiental adequada dels residus generats.
Un milió de tones d’amiant encara presents a Catalunya
Les últimes dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i dels censos municipals indiquen que encara queda un milió de tones de fibrociment per retirar. Aquesta xifra, tot i ser inferior a les primeres estimacions (que arribaven als tres milions), continua representant una quantitat immensa de material contaminant dispers per cobertes, canonades i dipòsits d’aigua.
El cens inclou:
Cobertes i sostres d’edificis públics i privats.
Canonades i baixants d’instal·lacions d’aigua potable i sanejament.
Dipòsits industrials i agrícoles amb restes d’asbest.
El repte és, doncs, monumental. A més, la Generalitat preveu que moltes estructures encara contenen amiant ocult o desconegut, que només serà detectat a mesura que avancin els inventaris municipals i les inspeccions tècniques.
Un compromís amb la salut pública i la transició ecològica
L’exposició a fibres d’amiant és una de les principals causes de malalties respiratòries greus, com l’asbestosi o el mesotelioma pleural. Per això, la retirada segura d’aquest material és una qüestió de salut pública prioritària.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, juntament amb l’ARC i el Departament de Salut, treballa per garantir un marc normatiu sòlid, una execució tècnica segura i una comunicació clara amb la ciutadania.
La nova llei d’erradicació de l’amiant representa un punt d’inflexió en la política ambiental catalana. A més de protegir la salut de les persones, pretén impulsar la sostenibilitat, fomentar la recuperació de materials i reduir la petjada ecològica dels residus perillosos.
Cap a una Catalunya lliure d’amiant
El compromís institucional, la col·laboració entre administracions i la participació activa del sector privat seran essencials per assolir una Catalunya lliure d’amiant. L’obertura de nous abocadors controlats i la creació d’un fons econòmic estable són passos decisius per garantir un futur més net, saludable i segur per a tothom.
El camí serà llarg, però la direcció està clara: protegir la salut de les persones i del planeta amb una gestió responsable dels residus del passat.